GRG GRUPPO RESURRECTION GARDEN

Sei qui:   Home > NEW > LA BRUNTLEDA

LA BRUNTLEDA

ÀL SGNÓR PADRÒUN

2015-01-12
Eilàaa...Bomgióren! O bonasìra s’lè già basóra. Pomeriggio, per gli uomini “in lingua”.

Quànd aiéra un monèlo, in di paés ma po’ ànch in zitèe, la màssa degli-óndes l’è sèimper

stèda la piò importànt... del volt ànch “cantèda”. A cla massa lè, in pratica, ag’andèva sól èl

persòuni vistidi bèin o c’aglìaviven spianê (incignato) quech-cosa Cùn fiàcher o baruzèin adatê mo

sèimper tirê da un cavàl, ma piò che èter a pê o in biciclàtta, tót i sgnór o el mèzi patài (camicia

appena sotto la cintola, più economica di quella lunga) i andèven a cla màssa lè.

Michilòun l’ariveva anca lò in dàl nòster curtìl, in di Bóregh, perché la cà, in da ghe stèva

quàter famî in afétt l’éra sô (anche Michilòun giungeva nel cortile della casa di sua proprietà

affittata a quattro famiglie). L’Odiglia, cl’éra la piò furba dèl quàter rezdóri, l’aviva insgnê a

nuèter muclòun (ragazzini dal moccolo facile) cus-a-duviven fer.

Vérs-èl-dés, la vrìva la fnéstra ( e già l’udór dàl bròd l’éra ‘na festa) e po’: oohh...

ragazô... am’archmànd!... fe bèin amód... Ed era così che “quella sporca dozzina di monelli”

sospendevano i loro giochi, si pulivano le scarpe, is lavèven èl man e-al grógn (muso) sàt-a-la

pòumpa (pompa a mano per cavare acqua dal pozzo) e, a turno, quali “piccole vedette lombarde”, i

tgnìven d’oc la curva sóvra “la costa dèl Bassèini”.

L’è chè!... l’è chè!... l’è chè! ... E si affacciava anche, sorridente, la Signora Odiglia...

Il cavallo d’acciaio varcava un ipotetico cancello fra le colonne d’entrata e noi, monelli festanti e

quasi devoti pronunciavamo la fatidica frase: ...”Bongiórno ! Sgnór Padròun...”. Quasi un’armonia

corale. E Chico àl ciapèva stréch, immez a-al gamb, la róda davanti e Fredo quàla’d-drê e tót

chi-èter d’atórna a rédder sperànd ìn ‘na caramèla cl’àn-riveva mai... Sól quànd àl turneva da

la massa per tór la sô spicciola lusèinta che nuèter aiavìven bèin lustrê (avevamo ben lucidata)

l’andeva sò da la Sgnóra Odiglia per lasèregh un vintèin (venti centesimi) per nuèter e (a ghè chi

giva) un cavurèin (due lire) ànch... per lê...

Là! Quàst l’éra àl noster “sgnór padròun”. Ùn bòun umàz, a dégh mè.

Ma Piròun, che essendo stato mezzadro se ne intende, mi risponde con questo proverbio:

“di padròun e di mlòun sò zèint a-gh-n’è un bòun” (di padroni e di meloni su cento ce n’è uno

buono). Data la sua esperienza villica non posso ovviamente obiettare. Ma poi è lui che, come al

solito, entra nel tema.

Vàdet, Momo, a pèins et g’av ragiòun (penso che tu abbia ragione). A l’ò tgnusû anca mè

Michilòun e a pòs dir cl’era un galantàm... Però àl prév anch éser càl mlòun c’a giva mè...

In ogni modo, a ghè quàst da dir: ‘na volta i padròun iéren qui ech g’aviven di sold e ànch

ed la roba (una volta, i padroni erano coloro che avevano dei quattrini ed anche molti beni) e tót i-

àl savìven perché achsè iéren tgnusû e riverî. Ma po’, forse brisa tót, iéren anch bòun ed fer dàl

bèin c’àn vliva brisa dir sól limósna e per quàst iéren ciamê (detti) galantàmm, brèva gèint, ed côr.

E ti vdiv... e ti tgnusìv... in se scundìven menga.

Ades? I sold e la roba àn.nès-sa brisa ed chi la’s-sia. L’è tót in banca o al’Ester... Se a

Michilòun in’gh paghèven brisa l’afét perché iéren sèinza sold... àl spetèva... opure àl tulìva un ed

la famìa a lavurèr intant ed gnìr pèra... Adès? Ag-arìva un a cà, in cruvàta, cùn ùn fói in man e du

carabinér dedrê c’àl-gh dìs: ciàpa i tô stràz e và fóra dedchè! ...

E lò àl và-a-zerchèr ùn let... ed cartòun: Bona nòt, sgnór padròun!!

 
Powered by CMSimpleRealBlog

GRG Onlus - Iscr. Reg. Volontariato di Modena Det. n. 183 del 18/10/1999 - CF 92014000365 Realizzazione sito web da V.Milani-M.Bonetti con il sostegno del Centro Servizi per il Volontariato di Modena

Powered by CMSimple | Template by CMSimple | Login