Incô, tànt per tachèr (almeno stànd al’abitùdin dla mê bruntlèda) an’avàm vintiùn dàl més ed Zógn dàl domèlaquatòrdes e lè sàbet, e quindi l’è àl prém dè d’istèe. E in dimandi pert dàl mand, mo anch in Italia, às festàgia àl carenvèl (in molti luoghi si festeggia il carnevale, magari seguito, sai che fantasia, dalla parola “estivo”). E tót a duvrén savér, che àl 21 è quello che si chiama solstìzioe, per fèrla cùrta, aiò spieghê a Piròun che àl gióren e la nòt i dùren àl stàs… mo propria àl stàs tèimp. E po’, dop tri dè, l’è San Zvàn.
E qui, il carissimo amico Piròun, l’è-armès lè: imbazurlî (sbalordito, rintontito).
Mo vacca!… mo vacca! Che bèl lavór t’em dî… Mo vacca! Beh… mè, chi lavór lè àn ni so brisa e àn ni capés gnanch… Però it fan cuntèint listàs. Me… ecco… Mè am’arcòrd che per San Zvàn a steven alvê quesi tóta not per ciapèr la guàza c’la fèva bòun… e a balèven ànch, in-dl’èra cun Frédo c’al sunèva, cùn l’urganèin a bàca, àl valzer di mezzanotte… perché àl saviva sól quàla lè… mo… l’era bèla… E po’… am’arcòrd che me medra la destachèva èl nós per fer àl nusèin…
Mo… tè… Mo tè t’àn-nê scrét càl lébber lè…mo see… Magnèr in dialàt. C’àm piès tant…
Ed è così che mi è sembrato opportuno “recitare” qui
ÀL NUSÈIN.
Che San Zvàn sia ‘l prém di Sant / l’àn-né brisa nuvitê, /
che però’l cuntésa tant / àn l’avrév po’ mai pensê, //
In dla not (vintetrî ‘d Zógn), / una guàza strampalèda /
la t’arsàna tót i bógn / e-i-cavî-i-quàcen la plèda. //
A ghè-anch ùn dét antìgh / arivê-chè dal’arzsàn: /
arcurdèv, me chèr amìgh, / che-SanZvàn àn vól ingàn! //
Tót, pèr direv dàl nusèin, / clè liquór vêc e gustós; /
e, s’a-vlî c’al vègna bèin, / càl-dè-lè, tulî sò-‘l nós. //
Satta l’alcool, in vês grand, / bèin tajèdi-in quàter pcòun, /
ciòld, canèla, po’ vèin biànch, / a-và’l-nós cùn-àl lamòun. //
Àl baràtol, fât achsè, / cùn àl zóccher c’agh metî, /
àl stà-al-sól quaranta dè; / o-a la lûs, s’a preferî //
Po’-àl culê cù-àl bvinèl / e ‘na pèza per filtrèr; /
àl-stà lè fin a Nadèl, / po’-àl szibî dop àl magnèr. //
Ecco: quàst l’è’l vér nusèin, / fât còl dosi originèl /
scréti tóti-in biglitèin / c’àn-ghe-né gnanc’ùn uguèl. //
Àl mudnés l’è fat achsè: / scarpòun gros e fantasìa, /
cuntadèin opure Rè, / cùn adòs un pô ‘d pazìa.
Àn so brisa vuèter (naturalmeint…), mo a Piròun la-ghè piesùda tànt che a m’è gnû in meint d’andèr avanti achsè ànch in chi èter sàbet estìv (Non so a voi, naturalmente, ma a Piròun è piaciuta , tanto che mi è venuta l’idea di continuare così, in linea di massima, per il periodo estivo).
TRADUZIONE
Ôooo…a propòsit… Piròun àl s’è archmandê ed fèrev i auguri ed bòuni ferie perché lò àl li farà lè: indl’èra, cùn la bagnaróla e un sdrài. Ogni tant, un bicêr d’aqua dàl pàz cùn un di ‘d vein.