Eilàaa… Bongióren! O bonasìra, sl’è già basôra. Pomeriggio, per gli uomini “in lingua”.
Come àl solit, descàrrer ed magnèr, per un mudnés, a vól dir tradiziòun che, per sòlit, àl và
bèin da Fiumèlb a Finèl ma, vlànd esagerèr, l’è divérs da famìa a famìa (la tradizione culinaria
modenese è genericamente simile sull’intero territorio provinciale anche se, allo stesso tempo, può
dirsi peculiare da famiglia a famiglia). Tratàndes però ed saba e savór, du quê chi vinen fat cùn
l’óvva bisgnarà ster sàtta i otzèint méter o zò dedlè, sennò èl vîd agliavrén bisègn ed la plézza…
(trattandosi di sapa e sapore bisognerà però restare al di sotto degli ottocento metri o giù di lì sennò
le viti avrebbero bisogno della pelliccia).
SABA E SAVÔR
A-m per ‘d sèinter la rezdóra / sóv’r-a-l’óss, marlàta-in man, /
cùn la testa mèza fóra / ciamèr “cl’àm” e-diregh piàn: //
dop ed-l’óvva dàl padròun, / da la mgnóra c’a-g’armàgn /
in-del câs e-in-di zzestòun, / tin’in-drê du-tri cavàgn. //
La-gh serviva da sgualzìr / dèint’r-al bgónz, càl bòun terbiân /
che-po’, a forza’d gran buìr, / ed tre pert, dô-’l-restarân. //
La stagnèda-a-la cadèina / d’ùn camèin calézna-e-fóm, /
la se vdiv’apèina-apèina / mo ‘t-sintìv bèin-àl prufóm. //
E la saba la buìva / cùn immèz ciòld e canèla; /
e-ogni tant la-la sintìva / cùn-una paletta ‘d pièla. //
Ed la saba, la metê / la resteva lè-in calôr /
e cùn pir e pàm, zzuntê / àgh cavèven-àl savôr. //
Àl’s-fev’anch, in ‘na mastèla, / tót-intórna radunê, /
una saba quesi-uguèla: / ùn savór ed pàm gratê. //
E-l’è-achsè, c’am vin in mèint / granatîn e pan ‘d-Nadèl; /
quànd-ànn’éra ‘l cundimèint / ed pulèinta o bricadèl. //
A chi tèimp, i-la lughèven / in ‘na pgnàta zò-in cantèina, /
senò tót, i la magnèven / s’l’éra dèint’r’in-dla vedrèina. //
Cùn èl diêt-ed nòn-e-anvód / a psi matterl’in da vlî; /
mo-àl baràtol àl srà vód, / s’i-g’arìven cùn i dî.
TRADUZIONE
Con tutte le marmellate, confetture, conserve, sciroppi ed altro ancora presenti su tutti gli scaffali di
botteghe e supermercati, parlare di saba e savór “fat in cà” è praticamente impossibile.
Piròun àl la vàd achsè: Préma c’a gnéss fóra i supermerchê, agh’éra dèl butéghi
alimentèri ch’igh-avìven di quê fat da lór o da un quèch cuntadèin o da picoli fabricàti dàl paés
(prima dei supermercati, c’erano, nei paesi, dei negozi che offrivano dei prodotti propri oppure da
contadini e piccoli laboratori locali). Siccome nuèter aiéren di aventór (clienti abitudinari) ed
Pipèin, me nona (nona si riferiva alla madre della moglie) l’éra breva a fer la roba da magnèr e
achsè lagh dèva da vànder èl tajadèl, i meltajê, tajadlèini e quadràt da bròd e po’ anch la saba e àl
savór (era brava per la cucina e perciò gli forniva la pasta-sfoglia ed anche sapa e sapore).
Incô l’àn prév piò. A ghe vrévv ùn laboratori atrezê, d’azèr, èl licèinzi ecétera…Ėt capî ?
Sé. Caro Piròun… Sé!